En concret, de Junts pel Sí, Montserrat Candini (PDeCAT) i Roger Torrent (ERC), Lluís Rabell del grup parlamentari de CSQP i Marc Font de la CUP-Crida Constituent, van escoltar detalladament les conclusions recollides en les 150 assemblees fetes per les comarques principatines durant els 50 dies de La Marxa Som, així com la presentació de la nova campanya Catalunya Democràcia Plena,  que vol aconseguir que la democràcia participativa quedi garantida per Constitució en la nova República catalana.

A tots ells se’ls va demanar el compromís amb la participació democràtica en el sí de les polítiques parlamentàries, i especialment en el nou marc legal que podria néixer amb el nou país. Els grups s’han compromès a estudiar-ho en el sí de cada partit i a donar la resposta escrita als promotors de la iniciativa, a fi que es pugui donar a conèixer a la ciutadania.

Si bé tots els grups van ser convidats a la trobada, els altres tres no van donar resposta.

Dos dies abans, representants territorials participants en La Marxa Som i membres del grup impulsor de l’objectiu Catalunya Democràcia Plena van lliurar les conclusions a la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

L'entrada Els grups parlamentaris acullen la presentació de la campanya Catalunya Democràcia Plena ha aparegut primer a La Marxa Som.

Algunes desenes de representants territorials de La Marxa Som van ser ahir al Parlament de Catalunya per lliurar a la seva presidenta, Carme Forcadell, l’informe final de la Marxa, que recull les impressions de les 150 assemblees realitzades al llarg de les comarques del Principat. També hi van ser presents membres d’entitats participants com ANC, Procés Constituent, Reinicia, Parlament Ciutadà, País Conscient, la Casa de l’Ésser o Fundació Vidabona, a més de l’equip organitzador de l’associació Pas-Amics d’El Camí.

A banda de citar entitats i municipis que s’hi van involucrar, es van fer arribar a la Presidenta Forcadell les diferents conclusions recollides a les quatre columnes així com les adhesions al Manifest. Així mateix, representants de la iniciativa Catalunya Democràcia Plena, hereva de La Marxa Som, van presentar-se com a garants de les peticions fetes amb La Marxa Som en l’etapa de construcció de la Nova República que sembla que ben aviat podria començar. En concret, Natxo Tarrés, Lluís Planas, Gemma Téllez, Laura Duran i Laia Vidal, acompanyats de representants territorials d’entitats i de les quatre columnes de La Marxa Som van fer arribar a la Presidenta el Manifest pel qual es demana que la nova Constitució es comprometi de manera clara amb altes quotes de participació ciutadana.

Posteriorment, s’ha fet arribar aquesta informació als diferents grups parlamentaris per tal de recollir per escrit el seu compromís amb la democràcia participativa de cara al nou procés constituent.

A l’espera de l’engegada de la Campanya Catalunya Democràcia Plena de recollida d’adhesions, us podeu adherir al web provisional on hi trobareu el Manifest.

L'entrada Carme Forcadell rep les conclusions de La Marxa Som al Parlament ha aparegut primer a La Marxa Som.

catalunyademocraciaplena.cat

Síntesi del manifest

Per la millora de la vida de les persones i del món, creiem necessària i il·lusionant la constitució d’una República a Catalunya com a eina per instaurar una democràcia participativa, on les persones decidim més sovint a través de referèndums vinculants i processos deliberatius territorials, recollit en l’articulat de la nova constitució catalana per part dels nostres representants polítics.

Jo m’hi comprometo a participar!

Decidim ara, decidim sempre.

Vegeu el manifest sencer i les propostes a www.catalunyademocraciaplena.cat

L'entrada Decidim ara, decidim sempre. Objectiu Catalunya Democràcia Plena ha aparegut primer a La Marxa Som.

La democràcia participativa és la clau per desvetllar la consciència i força col·lectives que facin possible implantar progressivament els canvis urgents i profunds que necessitem com a país, com a humanitat i també el planeta.

La Campanya preveu:

• Visitar les principals entitats, partits, sindicats, periodistes, personalitats, etc. Oferiment al Parlament i al Govern del país per impulsar junts la proposta, adreçada als redactors de la nova constitució.
• Recollir adhesions de totes aquelles persones i entitats que vulguin una democràcia participativa a la nova Catalunya, complementària a les actuals democràcies parlamentàries.
• Realitzar presentacions sobre el què, el per què i el com d’una democràcia participativa als municipis i barris que ho sol·licitin. Cal molta pedagogia per saber que hi ha sistemes àgils per dur-ho a terme.
• Transmetre les adhesions al Parlament, i en especial a la ponència redactora de la Constitució.

>>   Manifest i finalitat

>>   PDF presentació campanya Catalunya Democracia Plena (3 fulls).

– – – –

Per què és cabdal una democràcia plena?

1. Perquè un Estat no és una finalitat, sinó un instrument per fer un país i un món millors, i només amb més participació de bona part de la ciutadania es poden vèncer esquemes i inèrcies que no afavoreixen el bé comú.
   És per això que referents universals com Gandhi a la Índia o Xirinacs als Països Catalans, van esmerçar el darrer intent de la seva vida en cas del primer, i tota la seva vida en el cas del segon, en remarcar que la clau de l’evolució, de la justícia i de la independència social de la Humanitat passa justament per organitzar tot el país en espais deliberatius connectats per portaveus.
2. Perquè ningú no ens impedeix dissenyar aquesta república de forma més moderna, innovadora, sense imitar els vells estats anacrònics dels segles XIX i XX que ja sabem que no funcionen; no volem un estat com l’espanyol o el francès, sinó un estat innovador, més democràtic, equitatiu i transparent, amb nous mecanismes de decisió ciutadana que garanteixin progressivament el bé comú.
3. Perquè, si bé és necessari que deleguem moltes de les decisions en els nostres representants polítics, amb els suficients estímuls i creativitat la participació d’un o dos cops l’any de bona part de la població és perfectament viable, no només amb més referèndums, sinó també amb processos deliberatius àgils i descentralitzats a tot el territori.
4. Perquè no és veritat que la participació alenteixi els processos de decisió, si es fa amb els sistemes territorialitzats de petits grups amb portaveus.
5. Perquè no seria acceptable un procés constituent amb meres consultes superficials, o només de la societat organitzada, o de ciutadans a l’atzar, ni repetir l’error d’una trancisió feta bàsicament des dels despatxos com la transició d’ara fa 40 anys, mantenint els actuals sistemes de poder i de decisió que no solucionen molts dels problemes.
6. Perquè és probable que la majoria del país consideri que no ens cal una constitució llarga i ferragosa tipus “Bíblia” que pretengui determinar-ho tot, sinó que, garantint la participació com a eix, és suficient una constitució lleugera que defineixi les estructures bàsiques, els poders de l’Estat i, sobretot, que determini que Catalunya és una república amb nous mecanismes de democràcia participativa vinculants, que ens permetran anar definint la resta de temes amb més temps, informació i consciència de tots.
7. Perquè no és veritat el que proclama tanta gent des de la política i des dels mitjans que el procés català serà d’alta qualitat democràtica si no garanteix aquesta democràcia participativa de debò en el seu nou ordre social i polític.
8. I perquè:
   No hi ha revolució social més gran que prendre la paraula com a poble per decidir sempre que calgui!

INFORME LA MARXA SOM

(Més informació)

L'entrada Resultats i properes passes de La Marxa Som ha aparegut primer a La Marxa Som.

Àlbums de fotos: Jordi Camprubí, Lluís Brunet.

Galeria d’imatges de les 4 columnes.

Recull de vídeos.

L'entrada Vídeo i àlbums de l’acte final de La Marxa Som a Montserrat ha aparegut primer a La Marxa Som.

Es publicaran més imatges als àlbums de cada columna.

Les etapes que, tot i la calor, els caminants han dut a terme el darrer cap de setmana fins a Montserrat han estat:

COLUMNA DE LLEVANT

DIUMENGE 31 DE JULIOL: MONISTROL DE MONTSERRAT – MONESTIR DE MONTSERRAT

COLUMNA DE PONENT

DISSABTE 30 DE JULIOL: MANRESA – CASTELLGALÍ (IREHOM)

L'entrada Caminades de l’últim cap de setmana de la Marxa Som ha aparegut primer a La Marxa Som.

A l’Atri de Montserrat, espai d’alta simbologia, es van unir les 4 arques i es van fer 4 assemblees de portaveus dels municipis participants, agrupats per columnes, per recollir els punts en comú sorgits als respectius processos participatius veïnals realitzats durant La Marxa Som. Aquests punts comuns van ser els que cada portaveu de columna va transmetre en l’acte posterior als membres dels Grups Parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP-Crida Constituent.

L’acte va combinar actuacions musicals de Natxo Tarrés, Marcel Casellas, Lídia Pujol, Núria Agulló, Santi Arisa i Carles Belda, amb poemes i amb parlaments de David Fernàndez, Jordi Cuixart i Teresa Forcades, a més d’en Lluís Planas (portaveu de La Marxa Som), Ramon Martí (Pas-Amics d’El Camí dels Països Catalans), Martí Olivella (del Parlament Ciutadà i de la plataforma Reinicia Catalunya), Maria José Fumanal, i la lectura del manifest a càrrec de Laia Vidal.

Els encarregats de rebre les conclusions dels portaveus de les quatre columnes van ser els membres del Parlament de Catalunya Adriana Delgado, Chakir El Homrani i Gabriela Serra, que també van adreçar unes paraules als assistents.

Us avancem el document dels resultats i propostes recollides al llarg de La Marxa Som:

INFORME LA-MARXA-SOM

Àlbums de fotos de l’acte final a Montserrat: Jordi Camprubí, Lluís Brunet.

Vídeo gentilesa de Josep Maria Batet, d’El Camp Difusió

Accediu des d’aquí al reportatge fotogràfic que en va fer Lluís Brunet.

També el reportatge de Jordi Camprubí (Parlament Ciutadà) sota llicència CC.

L'entrada La Marxa Som entrega les conclusions del territori als membres del Parlament en l’acte final de La Marxa Som ha aparegut primer a La Marxa Som.

Cada arca té dibuixat a la tapa un quadrant de l’espiral extreta del Model Global de la Realitat “Globàlium”, obra cabdal del filòsof català Lluís Maria Xirinacs, que en el seu conjunt reprodueixen el camí individual, nacional i universal a la plenitud.

L’arca de la Columna Sud ha estat decorada per l’artista Alba Casanovas, de Creixell, i es correspon al 1r quadrant de l’espiral del camí a la plenitud segons va recollir Xirinacs de les diferents tradicions. Concretament és la fase de la presa de consciència i d’alliberament personal i col·lectiu dels aferraments, dependències i cadenes que impedeixen al subjecte esdevenir lliure. Aquesta fase Xirinacs l’anomena “l’ascètica“.

L’arca de Ponent s’ha realitzat a partir de la creació de l’artista cerverina Alba Cuñé, seguint els dissenys enunciats en els conceptes del model filosòfic del Globàlium de Lluís Maria Xirinacs.
Representa l’àmbit de la ‘Mística’, el 2n quadrant d’aquest camí en espiral cap a la plenitud.

A la idea original d’Alba Cuñé, s’hi han sumat dos artistes segarrencs més: el pintor Miquel Vallès, de Sant Ramon de Portell, autor del quadre de l’interior de l’arca intitulat: “Unitat, origen i destí”, entorn del Cel. I l’escultora guissonenca Agnès Pla, il·lustradora de l’Arbre – en al·legoria a l’Arbre d’Assemblees dels Països Catalans impulsat per Xirinacs.

L’arca de Llevant ha estat pintada per l’escenògraf i artista cardedeuenc Jordi Castells i Planas, recentment reconegut amb la Creu de Sant Jordi.
Segons va explicar ell mateix al pas de La Marxa Som per la seva vila natal, Cardedeu (Vallès Oriental), el camí central de l’espiral està connectat a múltiples camins secundaris que ho connecten tot amb tot.
L’arca de Llevant es correspon al 3r quadrant: la fase de la profecia i la vocació de cada individu i nació per donar llur respectiu fruit a la societat i el món.

L’arca metropolitana ha estat decorada per l’artista barcelonina Mireia Sànchez, i representa el 4t i darrer quadrant de l’espiral: l’acció compromesa al servei de la societat i del món segons la vocació i dons de cadascú; la història generada dia a dia.
Segons va explicar l’artista durant les assemblees veïnals al pas de la Marxa Som per Barcelona “ha volgut representar l’acció simbolitzada per les mans, que tant demanen ajuda com els nadons que volen que els pugis a coll, com la donen (segons la posició de la capsa). Les mans son de colors per representar totes les ètnies i tenen motius de la natura del nostre mediterrani, amb una barqueta que viatja també per fer camí. Les mans laterals abracen els manifestos amb els colors de la senyera. El diagrama de l’Ars Magna i Ramon Llull és als laterals. A la part posterior hi ha el món. L’espiral és un camí de pedres i alhora un pont, les dues coses deixen passar l’acció de les mans.”

Les tres voltes de l’espiral simbolitzen aquest camí vital cap a la plenitud a nivell individual, a nivell nacional i a nivell universal.

Des d’El Camí.cat, s’ha dissenyat un brancal que representa, en un itinerari senderista de 4 etapes sobre el territori, aquestes 4 fases simbòliques d’aquest camí filosòfic-espiritual, en base a mites ancestrals i de nova creació extrets del Llibre d’Amic e Amat de Ramon Llull i del Dietari Final de Lluís Maria Xiriancs. Podeu trobar més informació d’aquest camí iniciàtic aquí:

El Camí de Vidabona

Alberg rural El Negre

L'entrada Les 4 arques nacionals que han recorregut el país, s’han unit el 31 de juliol a Montserrat ha aparegut primer a La Marxa Som.

L'entrada La Marxa Som arriba a l’Anoia ha aparegut primer a La Marxa Som.

L'entrada La Marxa Som arriba al Bages ha aparegut primer a La Marxa Som.

El mateix dia La Marxa Som, en la seva columna de ponent arribava a Solsona. L’acte va comptar amb la presència de Martí Olivella, del Parlament Ciutadà, que va explicar la importància de l’aprofundiment en la democràcia participativa. Entre les conclusions recollides entre els solsonencs, destaca la importància que es va donar a exigir un retorn i una efectivitat de les opinions donades per la ciutadania en les qüestions que els afecten, així com trobar estratègies per decidir qüestions que afecten tots els territoris de la comunitat lingüística.

L'entrada Molins de Rei acull la Columna Metropolitana i Solsona reclama un dret a una participació ciutadana vinculant ha aparegut primer a La Marxa Som.

Ha estat una vivència i una mostra del que vol ser el nostre país: les places vives amb el poble que parla i busca el seu acord sobre com millorar els afers públics, en una jornada amena i festiva on tothom se sent protagonista del seu municipi i del país. La festa de la democràcia plena.

A Terrassa, la plaça Dr Ventalló és l’espai dels parlaments de Pep Rovira (per parlar de les reformes a l’Administració i el dret a una vivenda digna), Jordi Bigues, de Procés Constituent, i Xavier Climent, de l’ANC Sant Cugat, per parlar de legalitat i legitimitat, i les posteriors assemblees on la gent pren la paraula de forma ordenada en petits grups perquè tothom hi pugui dir la seva.

L'entrada Gran i càlida acollida de La Marxa Som a Sabadell ha aparegut primer a La Marxa Som.

Imatges de Cervera cedides per Miquel Camacho Riera.

A Guissona la Marxa va arribar-hi divendres 22, amb una caminada provinent de la capital segarrenca. Un cop a Guissona, l’alcalde va donar la benvinguda i els caminants van poder gaudir d’un interessant visita guiada per les restes arqueològiques de l’antiga ciutat romana de Iesso. Ja al vespre, els gegants van acompanyar la lectura del manifest i el sopar popular que va amanir la vetllada, malgrat la pluja intermitent.

A Torà la caminada hi va arribar dissabte 23, i després de la rebuda a l’Ajuntament per part de l’Alcalde, les assemblees van recollir les conclusions d’aquest municipi, que es van introduir a l’arca de Ponent.

L'entrada Cervera, Guissona i Torà incorporen les seves conclusions a l’Arca de Ponent ha aparegut primer a La Marxa Som.

Divendres 22 de juliol a les 8h del matí va sortir la caminada des de la Confraria de Pescadors de Calafell, el mateix lloc on fa 40 anys també va arribar la Marxa per la Llibertat.

Un grup de l’ANC de Calafell va acompanyar als caminants pel passeig fins a Cunit i la resta van seguir vorejant el mar fins a Vilanova i La Geltrú.

A la capital del Garraf es van celebrar els actes a les 18h de la tarda a la Plaça de la Vila. L’alcaldessa Neus  Lloveras , també presidenta de l’AMI, acompanyada d’altres regidors del consistori, va donar la benvinguda als representants de La Marxa Som i va animar a seguir endavant amb aquest tipus d’iniciatives de cara a formular entre tots el nou país.

A continuació dos membres d’Òmnium Garraf van llegir el manifest de La Marxa Som i els interessats van debatre el document en petites assemblees deliberatives. Els acords presos pels participants de Vilanova van ser introduïts a l’Arca de la Columna Sud.

Malauradament la pluja no va deixar gaudir dels actes preparats en el marc del festival El Tingladu organitzat pel Casal Can Pistraus.

L’endemà a les 8h del matí es posava de nou en Marxa la Columna Sud, aquest cop direcció a Sitges. Un bonic camí seguint la variant costanera del GR92, entre el mar i la via del tren.

Els actes a Sitges van tenir lloc a les 20h del vespre al Parc de l’Hort de Can Falç. L’alcalde Miquel Forns, va donar la benvinguda a La Marxa Som així com també els membres de l’Ateneu Popular i un grup de sitgetans.

Després de la lectura del manifest es fan formar dos grups de treball que van debatre i van aportar les seves idees de cara a la implantació d’una democràcia més participiva en una futura república catalana. La vetllada va finalitzar amb un refriger mentre alhora sentíem el recital de poemes reivindicatius a càrrec del poeta local August Bover.

Els actes de la Columna Sud es reprendran dimarts al vespre a Sant Sadurní d’Anoia.

L'entrada El Garraf s’implica amb La Marxa Som ha aparegut primer a La Marxa Som.

L'entrada Solsona rep La Marxa Som dilluns 25 ha aparegut primer a La Marxa Som.

L'entrada La Marxa Som arriba al Moianès dilluns ha aparegut primer a La Marxa Som.

1.  Creant nous espais d’informació, deliberació i decisió col•lectius vinculants, amens, creatius i a l’abast de tothom, recollits com a element central en la constitució del país i en les lleis.

2.  Creant espais de trobada de proximitat als pobles i barris, d’escala i dimensió humana, amb petits grups que permetin el diàleg de tothom i connectats per portaveus lliurement escollits pels seus membres.

3. Basant-nos en una nova cultura de decisió democràtica fonamentada en els valors del diàleg i el consens com a sistema preferent de decisió.

4.  Complementant els processos de decisió deliberatius amb referèndums de decisió simple i directa quan sigui adient.

5. Estimulant activament la participació ciutadana com a mínim al mateix nivell que la participació electoral, i difonent una informació de qualitat per cada tema tractat amb els mitjans públics disponibles.

6.  Creant òrgans populars de seguiment i comunicació amb els organismes oficials.

7.  Unint, en cas necessari, la nostra força col•lectiva i pacífica per fer respectar la voluntat expressada pel poble.

Després de la deliberació i acords de cada assemblea, recollits als respectius fulls de registre, els seus portaveus van constituir l’assemblea de portaveus de 2n nivell, a fi de bastir el consens final de Tàrrega.

Les conclusions principals consensuades, algunes d’elles coincidents amb les propostes de molts altres municipis, van ser:

a.- Fomentar a les escoles aquesta nova cultura de diàleg i acords per consens en petits grups on puguin parlar i escoltar-se tots. Si a les escoles es conrea aquesta pràctica tan positiva, constructiva i responsabilitzadora, la societat futura serà molt més plena i interessant.

b.- A banda dels més petits, posar recursos i molta creativitat en estimular la cultura participativa dels adults, ja que està molt malmesa per anys i generacions de desresponsabilització, de consumisme, de massificació de la comunitat.
En aquest sentit, es van mencionar experiències que demostren que la creativitat fa incrementar molt la participació, amb mesures com:

– Fer una fona fase d’informació de cada tema que es tracti, per tots els canals i mitjans públics, i amb formats atractius.

– Fer les sessions deliberatives acompanyades d’elements agradables i amens, com sopars o dinars populars, actes culturals, o elements creatius com “les maletes viatgeres”, que passen de casa en casa per recollir els acords i propostes de cada llar.

– Remarcar la proposta del manifest d’esmerçar recursos en estimular la participació, igual com s’esmercen en que anem tots a votar.

c.- Es va mostrar preocupació perquè les zones més poblades del país no imposin els seus criteris a la resta de comarques. En aquest sentit, el funcionament per diàleg i consens, votant només com a darrer recurs, s’ha considerat una bona manera de suavitzar molt aquest perill, ja que si la gent s’escolta, és més probable que es trobin consensos que salvin en bona part les diferents necessitats i preocupacions.

d.- Es considera idoni que la constitució catalana no sigui tipus “Bíblia”, molt extensa, pretenent determinar molts aspectes -que d’altra banda, podrien confrontar visions de partits i de la societat, sinó que estableixi els elements bàsics de l’Estat i que, si estableix que som una democràcia participativa, la resta de temes es poden anar tractant i modulant posteriorment i sempre que convingui amb molta més qualitat i garanties, donant-los format de lleis quan calgui.

e.- Finalment, es consensua una proposta d’una de les assemblees sobre la importància d’establir òrgans de seguiment de les institucions polítiques i la capacitat de revocació de les actuacions o lleis que la població, des dels mecanismes de participació establerts, consideri perjudicials o inadequades.

Una reflexió particular d’una de les assemblees va considerar que si s’hagués de prioritzar, prioritzarien abans disposar d’un estat amb democràcia només representativa, abans que la participativa. Tanmateix, es va considerar, en parlar-ne, que era una dicotomia que no es produeix, si no que de fet, la constitució es planteja com a part del mateix procés, i per tant pot incloure perfectament un article que determini que Catalunya té una democràcia participativa vinculant.

La jornada va concloure amb un sopar a les piscines.

L'entrada Tàrrega proposa reforçar la cultura participativa des de les escoles ha aparegut primer a La Marxa Som.

Divendres 22 La Marxa Som s’aturarà a Cardedeu, on hi haurà concert de garrotins, parlaments i sopar, amb coca de productes ecològics i de proximitat i assado argentí, per recollir les propostes de país del municipi.

Dissabte 23 la caminada portarà els marxaires fins a La Garriga,  municipi que ja començarà a celebrar l’arribada de La Marxa Som divendres al vespre amb un concert organitzat per l’assemblea de joves La Bordalla. Dissabte 23 de juliol la caminada arribarà cap a les 12 del migdia. Es farà una visita guiada  a una edificació singular del poble just en arribar i els actes continuaran a la tarda a la plaça del Silenci. ES farà un taller del tradicional ball de cintes de la Garriga i es seguirà amb la lectura del manifest i assemblees de poble. S’acabarà amb un sopar popular per compartir (tothom ha de dur el seu plat, got i coberts i àpat per compartir!).

L’endemà diumenge 24 s’anirà fins a Centelles i es farà una petita parada al poble de Tagamanent per saludar els caminants i fer un petit refrigeri. Apunteu-vos a les caminades i actes!

L'entrada La columna de Llevant recorre aquests dies el Vallès Oriental ha aparegut primer a La Marxa Som.

A Cardedeu (programa) i a La Garriga (programa) també es faran actes.

Us hi esperem!

(imatge extreta de visitgranollers.com )

L'entrada Acte de La Marxa Som a Granollers ha aparegut primer a La Marxa Som.

L’endemà s’anirà fins a Centelles i es farà una petita parada al poble de Tagamanent per saludar els caminants i fer un petit refrigeri. Apunteu-vos a les caminades i actes!

L'entrada La Garriga rep la Marxa Som dissabte 23 ha aparegut primer a La Marxa Som.