Les 7 assemblees de Tàrrega s’han dut a terme el passat dimecres 20 de juliol. Després de la presentació i benvinguda a càrrec de Salvador Bori, portaveu de l’ANC de Tàrrega, de la conferència sobre el per què i mecanismes de democràcia participativa a càrrec de Lluís Planas, coordinador de La Marxa Som, i de la lectura del manifest, es va procedir a donar la paraula als assistents, que organitzats en 7 assemblees, van deliberar bona estona sobre les propostes dels 7 punts del manifest de La Marxa Som per instaurar una democràcia plena a Catalunya:
1. Creant nous espais d’informació, deliberació i decisió col•lectius vinculants, amens, creatius i a l’abast de tothom, recollits com a element central en la constitució del país i en les lleis.
2. Creant espais de trobada de proximitat als pobles i barris, d’escala i dimensió humana, amb petits grups que permetin el diàleg de tothom i connectats per portaveus lliurement escollits pels seus membres.
3. Basant-nos en una nova cultura de decisió democràtica fonamentada en els valors del diàleg i el consens com a sistema preferent de decisió.
4. Complementant els processos de decisió deliberatius amb referèndums de decisió simple i directa quan sigui adient.
5. Estimulant activament la participació ciutadana com a mínim al mateix nivell que la participació electoral, i difonent una informació de qualitat per cada tema tractat amb els mitjans públics disponibles.
6. Creant òrgans populars de seguiment i comunicació amb els organismes oficials.
7. Unint, en cas necessari, la nostra força col•lectiva i pacífica per fer respectar la voluntat expressada pel poble.
Després de la deliberació i acords de cada assemblea, recollits als respectius fulls de registre, els seus portaveus van constituir l’assemblea de portaveus de 2n nivell, a fi de bastir el consens final de Tàrrega.
Les conclusions principals consensuades, algunes d’elles coincidents amb les propostes de molts altres municipis, van ser:
a.- Fomentar a les escoles aquesta nova cultura de diàleg i acords per consens en petits grups on puguin parlar i escoltar-se tots. Si a les escoles es conrea aquesta pràctica tan positiva, constructiva i responsabilitzadora, la societat futura serà molt més plena i interessant.
b.- A banda dels més petits, posar recursos i molta creativitat en estimular la cultura participativa dels adults, ja que està molt malmesa per anys i generacions de desresponsabilització, de consumisme, de massificació de la comunitat.
En aquest sentit, es van mencionar experiències que demostren que la creativitat fa incrementar molt la participació, amb mesures com:
– Fer una fona fase d’informació de cada tema que es tracti, per tots els canals i mitjans públics, i amb formats atractius.
– Fer les sessions deliberatives acompanyades d’elements agradables i amens, com sopars o dinars populars, actes culturals, o elements creatius com “les maletes viatgeres”, que passen de casa en casa per recollir els acords i propostes de cada llar.
– Remarcar la proposta del manifest d’esmerçar recursos en estimular la participació, igual com s’esmercen en que anem tots a votar.
c.- Es va mostrar preocupació perquè les zones més poblades del país no imposin els seus criteris a la resta de comarques. En aquest sentit, el funcionament per diàleg i consens, votant només com a darrer recurs, s’ha considerat una bona manera de suavitzar molt aquest perill, ja que si la gent s’escolta, és més probable que es trobin consensos que salvin en bona part les diferents necessitats i preocupacions.
d.- Es considera idoni que la constitució catalana no sigui tipus “Bíblia”, molt extensa, pretenent determinar molts aspectes -que d’altra banda, podrien confrontar visions de partits i de la societat, sinó que estableixi els elements bàsics de l’Estat i que, si estableix que som una democràcia participativa, la resta de temes es poden anar tractant i modulant posteriorment i sempre que convingui amb molta més qualitat i garanties, donant-los format de lleis quan calgui.
e.- Finalment, es consensua una proposta d’una de les assemblees sobre la importància d’establir òrgans de seguiment de les institucions polítiques i la capacitat de revocació de les actuacions o lleis que la població, des dels mecanismes de participació establerts, consideri perjudicials o inadequades.
Una reflexió particular d’una de les assemblees va considerar que si s’hagués de prioritzar, prioritzarien abans disposar d’un estat amb democràcia només representativa, abans que la participativa. Tanmateix, es va considerar, en parlar-ne, que era una dicotomia que no es produeix, si no que de fet, la constitució es planteja com a part del mateix procés, i per tant pot incloure perfectament un article que determini que Catalunya té una democràcia participativa vinculant.
La jornada va concloure amb un sopar a les piscines.
